Cuenta la leyenda

Cuenta la leyenda que hay un lugar donde los colores aguardan pacientes para vivir eternamente en el lienzo.

Amb aquestes imponents paraules comença la campanya promocional que ha presentat la ciutat de Maó a la fira de Fitur. Un espot que presenta Maó com una ciutat de i per als artistes, on la inspiració aflora a cada cantonada.

Cuenta, que en ese lugar los artistas buscan la inspiración. La encuentran en los paisajes, en su entorno genuino y puro.

El que no explica la llegenda, és que el que trobam els artistes a la capital d’aquesta illa tan genuïna són moltíssimes carències. Carències estructurals de gran magnitud, difícils d’imaginar ara que galeries tan importants estan aterrant a la ciutat. 

Començant per a la falta d’espais de creació o exposició amb la infraestructura adequada i continuant per la falta de gestió i interès de l’Ajuntament i els seus treballadors a l’hora d’oferir facilitats als artistes per exposar o crear.

Cuenta también que allí el arte se vive con una pasión intensa, y a la vez delicada. 

Tampoc explica que els artistes no reben res a l’hora de fer exposicions públiques, ni honoraris, ni contracte, ni assegurança, ni suport, ni gairabé promoció… res. La passió se l’han de servir solets, i la delicadesa de l’administració pública brilla per la seva absència.

Que es allí donde el tiempo avanza, y a la vez se detiene. 

Fou aquí, a Maó, on la acabada d’estrenar regidora de cultura ens prometé en una reunió, al principi de la legislatura, incloure la firma de les bones pràctiques artístiques com a primer punt a tractar en la suposada comissió d’arts visuals que havien de crear –de la qual no hem tingut cap notícia–. Potser és que el temps s’ha aturat. Potser és que serien tantes les coses que s’haurien de canviar a la nostra capital per complir amb aquest codi deontològic, que han decidit saltar-se aquest pas i continuar avançant cap endarrere.

Que es la tierra donde los colores nacen, mueren y se reinventan.

Una terra on els artistes hi neixen, hi viuen, i hi moren de fam… a no ser que es reinventin i es dediquen a una altra cosa; ja que la cultura es mou en altres esferes, d’aquelles tan altes que no s’hi arriba, o tan baixes que per participar-hi t’has de posar de genolls. 

Donde el arte te acaricia, donde el arte vive y se vive.

A on l’art a penes sobreviu, a on els artistes malviuen. 

Donde el arte asoma en cada rincón.

A on han de posar-ho tot els artistes, omplint gratuïtament els espais culturals d’aquesta ciutat tan formosa i galant.

Maó, dónde vive el arte.

I… conte contat, conte acabat, i si no és mentida, serà veritat. 

Grup MenorcAAcció de l’AAVIB