EN COL·LABORACIÓ AMB ARTSCOMING http://artscoming.com/
«Cicle GIF .edu» per a denunciar la manca de sensibilitat i l’ abús que pateixen les materies artístiques amb la llei LOMCE i el recolzament a les plataformes que reivindiquen una educació basada en la lliure expressió que fomenti una actitud reflexiva, crítica i creativa.
En el context de la investigació sobre el disseny de sistemes d’administració de la informació com element generador de la creació artística, identific les persones que treballen a la xarxa i que configuren una part de la nostra realitat a internet. Aquest estudi té com a protagonista a Pau Cabot, viquipedista mallorquí, químic i professor. De la Viquipèdia en català és la persona amb més edicions reconegudes, i la seva feina està enfocada en el manteniment i la millora de la qualitat d’aquesta eina digital. La tasca de Pau Cabot també inclou la implantació de programari lliure a les escoles i ha estat reconeguda amb el premi Nacional de Cultura. (Títol: Estudi per a Pau Cabot desant la Viquipèdia.)
El model educatiu que s’intenta imposar tracta la formació artística com si fos una distracció infantil, deixant-la sense continuïtat enfront de les matèries considerades importants. (Títol: Dibuix Final Obligatori)
Lomce: és un gif que pretén il·lustrar el pensament dels organismes governants davant l’estudi de les matèries artístiques. Així, la Llei Orgànica 8/2013 (LOMCE) representa la reducció de les competències artístiques a un estatut no obligatori i a elecció de cada comunitat. D’aquesta manera, mitjançant la vella fórmula d’optimitzar els resultats acadèmics s’entreveu un atac cap a la possibilitat de desenvolupar formes de pensament i maneres de fer creatives més enllà de la instrumentalització i professionalització d’una educació destinada a suplir demandes de mercat. Una forma d’explicar aquest fet és la següent frase que sol il·lustrar pancartes en manifestacions: “el pitjor enemic d’un govern corrupte és un poble culte”.
Inèrcia: L’educació en l’actualitat segueix la inèrcia, la inèrcia d’una manera de treballar que poques vegades es qüestiona. I si podíem començar a intuir algun entusiasme de canvi, davant la imminent aplicació d’una llei que pretén millorar la qualitat educativa eliminant qualsevol signe de creativitat, de llibertat, d’autonomia, d’igualtat d’oportunitats, de participació social… la inèrcia no desapareixerà, al contrari, l’enfortirem i farem que sigui més difícil fugir-ne.
Pensaré.edu: és un requeriment, a la dona/home contemporani, de no renunciar al pensament crític, ara que s’enfronta a noves situacions de limitacions a la llibertat d’expressió amb lleis mordassa o el rebuig polític als ensenyaments artístics i a la filosofia, fets que exigeixen prendre posició. En aquest sentit, l’educació és sinònim de transformació, de llum per fer front a les obscuritats.
«Per una educació amb sensibilitat»: El gif es una associació d’idees entre la llei LOMCE i un maó que vol reflectir la poca sensibilitat que té aquesta llei enfront l’educació artística, i que vol defensar la importància de les matèries artístiques per al desenvolupament d’una sensibilitat que ajuda a crear estratègies i instruments per la comprensió de la realitat.
De rerefons podem parlar d’una associació entre la Llei LOMCE i les polítiques especulatives-inmobiliaries que també va dur a terme el govern popular.
Títol: L’ art desapareix de les aules: Les darreres reformes educatives han disminuït la presència de l’educació artística a les aules. L’arribada de la LOMQE suposa que un alumne pugui acabar l’ESO sense haver cursat mai assignatures artístiques. Això suposa un endarreriment per al desenvolupament integral de l’alumne i retrocedir a una educació del passat.
Alelí Mirelman
Títol: Entre líneas
Un paseo por los procesos de aprendizaje. Utilizando la creatividad como herramienta transversal de crecimiento intelectual y de desarrollo humano.
AAVIB 
Una molt bona idea per a denunciar les polítiques-imposades i que pretenen ser democràtiques i educatives.
Gràcies per el teu comentari! 🙂