Educació

En l’anterior publicació ens vam centrar en l’actual polèmica sobra la nova llei d’educació, la LOMLOE. Explicat allò, seguirem proposant un canvi profund en el model educatiu.

Partint de la premissa que l’ètica, la filosofia, les arts i totes aquelles matèries que serveixen per desenvolupar la part cognitiva i sensible de l’individu, tot i que no s’adapten a les exigències materialistes del sistema capitalista, són absolutament imprescindibles. Totes aquestes matèries no han de ser relegades a simples assignatures secundàries que es converteixen en objectius de polèmiques entre diferents partits parlamentaris, sinó que han d’edificar la part troncal de l’educació. Ho deim en el sentit que ens cal abandonar el sistema d’assignatures aïllades, tancades dins una aula i dins un horari concret, amb moltes normes i amb un model de centre que, com apuntava ja Foucault, se sembla perillosament a una presó. L’educació és un tot, i forma part de totes les etapes de l’individu, no només en les primeres. Quan mirem «tele-basura» també ens estam educant.

Tornant al tema, l’educació en les primeres etapes de la vida hauria d’estar en constant construcció i revisió, però anam enrere. Encara no hem sabut superar el model de l’escola moderna de l’anarquista Ferrer i Guàrdia, però ens seguim barallant com si el problema fossin les ràtios, o les hores lectives d’anglès o de castellà, etc. I, evidentment, és un problema real que malauradament es troben les nostres docents, però el que estam dient és que les escoles no només necessiten regulacions internes. Estam enfocant el problema cap a les escoles, i potser el problema és més defora que dins. Centram el problema de l’educació únicament dins els centres quan el món de defora sembla funcionar des d’una altra lògica. Estam intentant educar els nostres fills dins un context que se sembla, massa arriscadament, al model de sistema capitalista neoliberal. Un clar exemple d’això el trobem en el fet que les carreres que escullen els joves tenen una clara predilecció cap a la sortida laboral. L’educació no ha de servir per treure’n una rendibilitat econòmica a curt termini, sinó per créixer com a persones i, en tot això, les arts i totes aquestes matèries hi són a perdre.

Grup MenorcAAcció de l’AAVIB