Ètica i art en l’educació

Després dels debats de les anteriors lleis orgàniques en educació, ara li toca a la LOMLOE. Això sembla una carrera per veure quin partit parlamentari diu la seva en la llei d’educació de torn. Són uns debats que no arriben al fons de la qüestió? Per a nosaltres és evident. Els nostres polítics semblen més preocupats en fer lleis que en educar als nostres infants. 

El «kit» de la qüestió és que l’assignatura d’ètica que s’havia aprovat per unanimitat al parlament l’any 2018 l’han canviat per «Valors cívics i ètics». És aquesta una diferència substancial? Per una part molt important de filòsofs i catedràtics en filosofia és inqüestionable. Ensenyaran als infants a respectar la constitució i a conèixer com funcionen els impostos a el nostre país, aquests afirmen, són els valors cívics. Però això, per als especialistes en filosofia, no és educar persones per a desenvolupar el seu esperit crític, que és l’essència de l’ètica i la filosofia, sinó fer el contrari, ensenyar-los a ser obedients. És adoctrinament això? Ho deixarem sobre la taula… 

El cas és que ja ens sembla absolutament insuficient el debat sobre si l’ètica ha de ser o no obligatòria en l’ESO i el batxillerat, com que a sobre és faci aquesta mena de «jugada». L’ètica i la filosofia (el pensament crític i autocrític) són absolutament imprescindibles per a una societat sana. Però en la nostra societat, aquest tipus de matèries estan relegades a l’anècdota dins el context educatiu, i l’educació artística està també dins aquesta situació, una situació d’exclusió constant a on juga un paper secundari. Nosaltres, els artistes, ens sentim eludits quan es resisteixen a introduir millores com aquestes. L’art és un humanisme, ens educa en la reflexió, en allò intangible. Filosofia i art, tot es retro-alimenta, hauria de ser coeducació, interdisciplinar i cooperativa. Però els nostres polítics, el nostre sistema, vol construir persones productives dins una lògica capitalista, o dit d’una altra manera, que l’educació serveixi per aconseguir feina. Una feina alineada…? I, en tot això, aquelles asignatures que no tenen una funció productiva per a la nostra societat queden relegades a l’anècdota. Sembla que la intenció no és la d’educar persones per desenvolupar-se. I com que això ja s’acaba, deixarem pel proper nombre de l’Útil altres qüestions sobre educació.

Grup MenorcAAcció de l’AAVIB