Febrer 2021
La presència de dones artistes a la passada edició de la fira més important d’art contemporani ARCO, fou només d’un 29,7%, una xifra ridícula, però encara més alarmant fou la de les dones espanyoles exposades, que es reduïa a un insignificant 6,4%. Si la participació de les galeries a la Fira està en part subvencionada amb diners públics, doncs no haurien de complir amb les ratios de paritat del 40-60%, on cap gènere sigui més rellevant que l’altre?
No només es tracta d’infrarepresentació –que també és violència- sinó la d’entendre que la cultura no sols és entreteniment; crea teixit, coneixement del món que ens envolta i genera, també, models de conducta i socialització. L’androcentrisme ha estat l’únic patró de mesura de la nostra cultura durant segles i per tant són necessàries les mirades de les dones, de diferents classes socials, cultures, tendències sexuals i altres transversalitats.
La Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes, a l’article 32sobre la participació en l’àmbit cultural diu que les administracions públiques han d’impulsar la recuperació de la memòria històrica de les dones i han de promoure polítiques culturals que facin visibles les seves aportacions al patrimoni i a la cultura, i també a la seva diversitat. Diu també que s’ha de potenciar la presència de dones creadores en totes les exhibicions, per tal d’afavorir la creació i la divulgació d’obres que presentin innovacions formals favorables a la superació de l’androcentrisme i el sexisme.
La presència de dones en les exposicions tracta de canviar segles d’invisibilització, per tal de construir un nou relat reparador, el de la “memòria històrica de les dones”, com diu la Llei, des dels llenguatges feministes universals.
“Hem d’evitar caure en l’error simplista d’afegir el nom de dones a les llistes dels models patriarcals. el canvi és una transformació d’estricta justícia social.”, afirma Pilar Bonet (Artiga, 2020).
Si els referents que tenim són més àmplis, més subjectius i diversos també ho serà la nostra manera de compartir la realitat.
Delegació AAVIB Menorca